Ismael Bentieb: “El riu sempre ha sigut la nostra escola”

Entorn natural, salut i societat. Aquests són els pilars que defineixen l’acció de l’Aube, una jove associació que va néixer el 2021 a Mora d'Ebre (Ribera d'Ebre) per dur a terme projectes de conservació de la natura amb valor social. En poc temps i gràcies a la bona feina del seu jove equip, l’entitat ha experimentat un creixement exponencial i ha ampliat la seva activitat.  

Encapçalada per l’Ismael Bentieb, president, i el Pere Josep Jiménez, director tècnic, l’Aube ha signat acords de custòdia del territori, desenvolupa projectes d’educació ambiental i ha posat en marxa iniciatives socialment molt valuoses com el programa ‘Hospitalitat i natura’, entre altres. A més, ha demostrat que la conservació de la natura també pot generar riquesa, ocupació i oportunitats en un territori com les Terres de l’Ebre.  

L’Aube neix en un moment en què el món encara està recuperant la normalitat perduda.

Sí, ens vam fundar el 2021, quan encara estàvem en pandèmia i tot just s’acabava el desconfinament. Vam néixer amb un eslògan que diu: ‘Entorn natural, salut i societat’. Nosaltres creiem que el que vincula l’entorn natural i la societat, i els beneficis que en traiem, tenen molt a veure amb la salut. D’aquesta idea neix l’entitat i tots els projectes que desenvolupem. 

En només quatre anys i escaig, el creixement de l’associació ha sigut exponencial.

Estem molt contents en aquest sentit. Actualment, ja som vuit persones treballant a l’entitat. Amb tot, encara estem més satisfets per la quantitat de projectes de caràcter transformador, social i de conservació d’espais naturals que hem pogut impulsar en aquest temps. 

Quina és la filosofia que us mou com a entitat?

L’Aube va néixer com una entitat per dur a terme projectes de conservació, però alhora treballem perquè els nostres projectes tinguin un component social molt important. Tenim projectes d’educació ambiental, de salut i de natura. Evidentment, conservar els espais naturals és vital, però també ho és saber aprofitar tots els beneficis que se’n generen. 

I pel que fa a les línies mestres d’actuació de l’Aube?

En el vessant de projectes de conservació treballen en dues línies principals, que són els espais fluvials i els espais agroforestals. Un altre àmbit és el de l’educació ambiental, en què treballem amb escoles de tota la zona de les Terres de l'Ebre per impulsar iniciatives d’educació ambiental en diferents àmbits. A més, també fem recerca gràcies a convenis i projectes que desenvolupem amb centres de recerca, on ens centrem en la recerca aplicada a espais fluvials i agroforestals. 

Un altre vessant és el del voluntariat, on tenim un grup de voluntariat socioambiental que desenvolupa jornades obertes a la població, també en espais naturals. Finalment, una de les línies més destacades és la de salut i natura, amb el programa ‘Hospitalitat i natura’, entre altres. Pel que fa a l’àmbit territorial, ens movem per totes les Terres de l’Ebre i el Priorat. 

Sou una entitat molt vinculada a les Terres de l’Ebre. Com avalueu l’estat actual de la biodiversitat a la zona?

En l’actual context de crisi climàtica, i també totes les accions antròpiques que s’hi desenvolupen, la pèrdua de biodiversitat i l’afectació sobre el medi natural és palpable i és un aspecte que cal afrontar. Nosaltres estem intentant revertir aquesta situació amb els projectes que fem de conservació, de sensibilització i d’educació ambiental. Especialment en una zona com les Terres de l’Ebre, que és un espai rural on hi ha un gran nombre d’hectàrees i d’espais naturals protegits i d’alt valor ecològic i paisatgístic. No podem perdre de vista que la zona està catalogada com a reserva de la biosfera. 

Un altre dels àmbits que treballeu és la custòdia del territori. És una eina que us ha funcionat?

Treballem la custòdia en dos àmbits. En l’agroforestal ho fem a la zona de la Picossa, que és un massís emblemàtic per al municipi de Móra d'Ebre i la zona, on tenim prop de 300 hectàrees en custòdia amb diferents propietaris. Desenvolupem accions de gestió forestal, recuperació del conreu tradicional, alhora que promovem la pastura com a eina de conservació i de gestió de tots els espais. La custòdia és l’eina que ens permet desenvolupar tots aquests projectes i ens ajuda a apropar-nos als propietaris que tenen aquestes finques, que, malauradament, estan perdudes perquè l’abandonament agrari és notable. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de ASSOCIACIÓ L’AUBE (@laube2021)

També treballeu la custòdia en l’àmbit fluvial.

En aquest cas, més que acords de custòdia, tenim convenis de custòdia amb ajuntaments, que ens faciliten impulsar i promoure projectes als seus espais fluvials. Es tracta d’espais que estan dins del seu límit municipal, però pertanyen a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). De fet, també tenim un protocol de col·laboració amb la CHE i l’ACA per fer actuacions als espais fluvials de la Ribera d’Ebre. No és pròpiament un acord de custòdia, però és un document marc que ens permet desenvolupar diferents accions. 

Creieu que la custòdia del territori s’hauria de promoure i visibilitzar més?

Sense dubte, a molts llocs encara no es coneix aquesta eina. Nosaltres estem fent molta difusió del que són aquests acords perquè són eines que ajuden a revertir la situació de pèrdua de biodiversitat i a protegir espais naturals. 

Un dels projectes més destacats de l’Aube és l’Escola de Riu.

L’Escola de Riu engloba projectes de conservació, educació ambiental i recuperació de la memòria històrica. Al cap i a la fi, per a totes les generacions de la nostra comarca el riu sempre ha sigut la nostra escola. És un eix vertebrador del territori i és inevitable desenvolupar-hi accions al voltant, d’activitat econòmica i de tradicions.

El projecte també és una manera de reivindicar aquest vincle amb el riu.

És una de les raons de ser de l’Escola de Riu. En moltes poblacions, durant les últimes dècades, s’ha viscut d’esquena al riu, i la nostra idea és capgirar això i revalorar aquest espai. A banda, volem ensenyar a les generacions més joves els canvis que ha patit el riu, tant pel que fa a la morfologia com a la presència d’espècies exòtiques, perquè puguin reclamar com ha de ser el riu avui i en el futur.

L’Aube ocupa vuit persones. El vostre és un exemple que la conservació de la natura també pot generar activitat econòmica i ocupació.

En som la prova. La conservació de la natura i tots aquests projectes representen una altra activitat econòmica que, per molt que fins ara no s’hagi desenvolupat en aquests espais, no vol dir que sigui menys que qualsevol altra activitat convencional. A més, és una activitat que fixa la gent a un territori molt afectat pel despoblament rural. També reivindiquem que són llocs de feina de qualitat, nosaltres tenim perfils tan variats com geògrafs, biòlegs o educadors ambientals, entre altres. Es tracta de perfils que, d’una altra manera, potser no tindrien una oferta laboral aquí. 

"L’Aube és la prova que la conservació de la natura pot generar riquesa i activitat econòmica".

Penseu que s’estava desaprofitant el potencial del riu com a generador d’oportunitats per al territori?

Sí, també passa sovint que des de les administracions locals, com que es tracta de pobles i ajuntaments petits, no tenen la capacitat d’impulsar aquests projectes fins que no hi ha una entitat com la nostra que dona suport i promou aquestes iniciatives. En aquest sentit, hem perdut molts anys, però estem treballant per recuperar el temps perdut. 

La participació ciutadana té cada cop més pes en la conservació de la natura.

Nosaltres ens situem en un entorn rural on molta gent coneix bé els espais naturals que hi ha, però cal treballar en la sensibilització sobre la importància de conservar-los. I és evident que cal més participació i implicació ciutadana, per això fem jornades obertes a la població i formacions, entre altres. Intentem que la gent participi i, fins al moment, valorem positivament la implicació ciutadana.

Amb tot, sovint costa valorar més el patrimoni natural que tenim a casa?

Això sempre passa. Nosaltres, quan fem tallers d’educació ambiental sempre diem que els boscos que tenim aquí a les Terres de l’Ebre són les nostres selves amazòniques. Són els espais amb més biodiversitat de Catalunya. Amb tot, és veritat que moltes vegades no sabem valorar el que tenim a casa, per això cal fer molta tasca de conscienciació i de revalorització d’aquests espais. 

Parlem del vessant més social de l’associació.

En aquest àmbit, el projecte més destacat és ‘Hospitalitat i natura’, un programa que té molt de ressò a nivell de Catalunya i que va ser guardonat a finals de l’any passat amb el Premi Lluís Martí, de la Federació Catalana de Voluntariat Social, com a millor iniciativa en la categoria catalana. 

En què consisteix?

És un programa que promou la prescripció de natura i que inclou diferents actuacions, com tallers d’estimulació sensorial, així com l’adequació dels espais exteriors de centres sanitaris, residències, hospitals i altres centres sociosanitaris, que havien perdut l’essència de la natura i de l’entorn rural en què estem. Volem que els usuaris es puguin beneficiar de tots els beneficis que comporta per a la salut el contacte amb la natura. A més, el projecte inclou accions de voluntariat socioambiental i inserció laboral. Un dels aspectes que busquem també és donar veu a col·lectius en risc d’exclusió social, que molt sovint no la tenen.

Quins són els reptes de futur de l’Aube?

La idea és continuar impulsant projectes transformadors que incloguin el màxim de col·lectius de la societat. No volem que siguin projectes bolet, sinó que tinguin continuïtat. A partir d’aquí, estem oberts a explorar noves línies d’actuació i continuar creixent, pel que fa a projectes i com a entitat.